• comissio80anys@fnc.cat    
Llarg i complert article a El Temps, explicant els fets del Palau de la Música, fa esment dels FNC

18/05/2020 - Llarg i complert article a El Temps, explicant els fets del Palau de la Música, fa esment dels FNC


Tot un revulsiu enmig de la dictadura

Aquest 19 de maig es compleixen 60 anys dels Fets del Palau de la Música. Un grup de joves liderats per l’expresident Jordi Pujol i Soley -que encara no havia fet els 30 anys- van entonar el ‘Cant de la Senyera’ en un acte d’homenatge a Joan Maragall organitzat pel règim. La intenció de la dictadura era mostrar una cara amable amb Catalunya després d’una sèrie d’esdeveniments que havien fet més evident l’oposició catalana al franquisme. L’operació va servir, però, per copsar que alguna cosa bategava a Catalunya enmig de la foscor d’aquell règim. Un batec que mai no s’aturaria i que tindria en els fets del Palau un precedent indiscutible.

No són pocs els historiadors que indiquen que la repressió patida a Catalunya després de la Guerra Civil va ser doble. El Principat va patir les conseqüències de la derrota per la seua majoria republicana i, també, per haver defensat la seua condició nacional. De les derrotes més severes, però, també sorgeixen les reaccions més fermes. I si el catalanisme va ser un dels moviments més perseguits pel franquisme, també va ser un dels primers corrents a organitzar-se tant a l’exili com a l’interior. No debades, enguany se celebra el 80 aniversari de la fundació del Front Nacional de Catalunya a París. La reconstitució de la Generalitat a l’exili també n’és una mostra. Com a exemples interiors hi ha la vaga de tramvies de 1951 a Barcelona, que va comptar amb el suport dels sindicats i partits clandestins i que responia a l’augment del preu dels viatges, que esdevenia un greuge comparatiu amb el preu establert a Madrid i que acabaria sent modificat -i amb el governador civil i l’alcalde de Barcelona destituïts.




16/05/2020 - El Republicà, publica una interessant ressenya sobre els 80 anys del FNC


Als 80 anys de la seva fundació escrit per Joan Alcaraz

L’any 1940, era un temps de derrota catalana i d’anorreament nacional indubtable? En gran part sí, però no del tot. I és que, al començament d’una dècada tan dura i, si més no fins al 1945, desesperançada com aquella es creà, a París, el Front Nacional de Catalunya. Una formació hereva dels anys de la República i dels estralls de la Guerra Civil que volia unir l’oposició independentista al franquisme i es pot dir que va aconseguir-ho, tant a l’interior com a l’exterior del país.

El període allargat d’una Transició que també va suposar un desengany no l’afavorí. El Front va dissoldre’s el 1990 i s’integrà oficialment a Esquerra Republicana de Catalunya, tot i que alguns dels seus membres van fer via cap a partits com Convergència Democràtica i Nacionalistes d’Esquerra, i més tard a la coalició Catalunya Lliure. A les primeres eleccions espanyoles suposadament democràtiques, les del 1977, dirigents del partit s’havien presentat com a independents pel Pacte Democràtic per Catalunya, coalició el principal líder de la qual era Jordi Pujol. I als comicis municipals del 1979, el FNC s’integrà en una candidatura que duia un títol més aviat feixuc: Esquerra Republicana de Catalunya amb Front Nacional de Catalunya i Partit Socialdemòcrata de Catalunya...

El Republicà, publica una interessant ressenya sobre els 80 anys del FNC



08/05/2020 - En Carod Rovira escriu sobre els 80 anys del FNC a la República


Un article titulat FNC,fa 80 anys explica la trajectoria de l'Organització.

 

En Carod Rovira escriu sobre els 80 anys del FNC a la República



08/05/2020 - Sortim al Sàpiens!


La revista d'història Sapiens fa referència a la nostra tasca.

Vuitanta anys de la creació del Front Nacional de Catalunya

Sortim al Sàpiens!



Els amics de Vibrant escriuen sobre el Front Nacional de Catalunya

07/05/2020 - Els amics de Vibrant escriuen sobre el Front Nacional de Catalunya


Sota el títol de: Ni feixisme ni comunisme. Acció i ideologia del Front Nacional de Catalunya (1940-1960)  l'historiador i divulgador signa aquest article en Fèlix Rabassa i Martí.




04/05/2020 - El digital La Mira fa un extens artícle a la seva secció d'Històries escrit per en Francesc Canosa:


Front Nacional de Catalunya: la taula on es cuina el futur independentista

No us el perdeu. Imprescindible.

El digital La Mira fa un extens artícle a la seva secció d'Històries escrit per en Francesc Canosa:



Des d'ElPuntAvui han publicat una pàgina sencera avui data exacte que fa 80 anys es fundava el FNC:

04/05/2020 - Des d'ElPuntAvui han publicat una pàgina sencera avui data exacte que fa 80 anys es fundava el FNC:


LA LLUITA INDEPENDENTISTA, La resistència catalana

Una bona explicació de la Clara Ribas.




04/05/2020 - 80 anys del Front Nacional de Catalunya, la voluntat de no rendir-se


D'aquesta manera titula l'article en Pep Marti de Nació Digital, el 80è aniversari del naixement del FNC, llegiu-ho val molt la pena.

En la vigília de la caiguda de París a mans dels nazis, un grup d'exiliats catalans es van aplegar per crear una organització de combat

80 anys del Front Nacional de Catalunya, la voluntat de no rendir-se



03/05/2020 - El record i la memòria


Enguany aquest  4 de maig, la Comissió 80 anys del FNC, havia pensat fer tot un seguit d’actes per donar a conèixer aquell grup de patriotes que s’organitzaren per l’alliberament de Catalunya, i que  col·laboraren amb la resistència europea en la lluita contra el nazifeixisme durant la Segona Guerra Mundial, i posteriorment amb la seva activitat política de primera línia, en la defensa del poble català durant 50 anys, fins la seva integració a ERC el 1990.  La situació de confinament i immobilitat, ens ha impossibilitat, tal i com havíem pensat, de fer cap acte públic de reconeixement a aquell grup de catalans que un mes abans de l’ocupació de París per la Wehrmacht, decidiren que tot i l’adversitat de la situació militar, que només la lluita podria portar la victòria.

Serveixi aquesta breu nota, com a record del seu sacrifici en la defensa dels interessos dels sectors populars i del dret a l’autodeterminació de la nació.

El record i la memòria



Manifest en el vuitantenari de la fundació del FNC. De la sembra a la collita.

26/01/2020 - Manifest en el vuitantenari de la fundació del FNC. De la sembra a la collita.


El 04/5/1940 es fundà a París, al número 39, de la rue Marois, l’organització patriòtica resistent que dos anys després s’anomenà  Front Nacional de Catalunya FNC.

Els sotasignats, antics militants, perseguits, i empresonats per la seva militància al FNC, junt amb amics i estudiosos de la trajectòria del FNC, han cregut convenient fer un seguit d’actes per difondre la trajectòria de l’organització que, agafant el relleu a Estat Català (EC) i Nosaltres Sols! (NS!), inicià les primeres accions de resistència en el període (1939-1947). També la seva col·laboració amb els governs francès, britànic, polonès i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, que va permetre que unes 800 persones, militars, jueus, pilots d’aviació, poguessin fugir de l’Europa ocupada. Al llarg dels anys, el FNC va mantenir viu l’esperit patriòtic de lluita contra la dictadura.

El FNC fou el tronc de l’arbre del qual nasqueren les organitzacions de l’esquerra independentista: Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), PSAN-p, Independentistes dels Països Catalans (IPC),  Comitès Solidaritat Patriotes Catalans (CSPC), Moviment Defensa de la Terra (MDT), que amb el seu combat han permès la persistència de la nació. 

El llarg camí de l’independentisme fins a l’octubre de 2017, és el resultat de la continuïtat del fil conductor dels que no es rendiren el 1939, fins els defensors de les urnes del primer d’octubre de 2017, l’esforç d’uns i altres ens ha permès avançar en el procés d’alliberament nacional i social, en el camí de l’exercici del dret a l’autodeterminació de la nació completa.

Visca la Terra !

Països Catalans, 26 de gener de 2020

Els sotasignants:

Xavier Alcalde Pena

Agustí Barrera Puigví

Jaume Domènec Domènec

Teresa Clota Pallà

Oriol Falguera Ribas

Josep Ferrer Ferrer

Joaquim Ferrer Mallol

Josep Maria López LLaví

Jaume Renyer Alimbau

Fermí Rubiralta Casas

Carles Sastre Benlliure

Robert Surroca Tallaferro

Àlvar Valls Oliva

Joana Viusà Galí