Nascut al barri de Sants el 31 de març de 1922 al si d'una família llibertària de conviccions catalanistes. Va treballar d'obrer metal·lúrgic ingressant al FNC a inicis de la dècada dels anys 40. Va ser detingut el 1943 juntament amb altres 50 militants del FNC, acusats d'espionatge i de resistència al règim 'nacional'. Va ser jutjat en Consell de Guerra, essent sobresseït el seu cas donada l'evolució de la Segona Guerra Mundial i l'avanç dels aliats.
Al sortir de la presó es va reincorporar a l'activisme del FNC. Als anys 60 va realitzar pintades (com la que recordava els afusellaments de Companys, Peiró i Carrasco i Formiguera a la façana de la Catedral de Barcelona), llançament d'octavetes, de manifestos, ensobrades i fins i tot repartiment de propaganda a domicilis particulars evitant el control policial de Correus.
Va participar en l'equip de passos clandestins de documentació i fugitius, juntament amb Robert Surroca i Carles Alabart Pau a qui els anys 70 s'hi va unir Ton Ribas Sala.
L'11 de setembre de 1966, al costat d'altres companys de militància, es va enfrontar als membres de Guerrilleros de Cristo Rey que atacaven indiscriminadament amb barres de ferro als manifestants catalanistes davant la passivitat policial.
A més a més va formar part del Consell Nacional del FNC, cantaire de l'Orfeó de Sants i un expert muntanyenc.
Va morir a Sants el 5 de maig de 1989.