Pere Carbonell va estudiar a l’Escola Normal de la Generalitat i va militar a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC). En esclatar la revolta el 18 de juliol de 1936, ingressà a l’Escola Popular de Guerra, i va servir a l’exèrcit republicà amb el grau de tinent d’artilleria, i el 1938 ascendí a capità per mèrits de guerra.

El 1939 s’exilià cap a l’Estat francès i va ser internat en camps de concentració. Posteriorment va retornar a l’interior.

El 29 juliol de 1942 serà un dels cinc signants de l’acta de constitució de la Secció Militar de l’FNC, que la definia com “una milícia juramentada al servei de la pàtria”. Els cinc signants eren Jaume Martínez i Vendrell, Manuel Cruells i Pifarré, Baltasar Toll i Niubó, Santiago Pey i Estrany i Pere Carbonell i Fita. Tots ells havien format part de l’exèrcit republicà, tres amb grau de capità. La perspectiva que una victòria aliada havia de servir per enderrocar el règim de Franco i que, per tant, era necessària l’existència d’una força armada organitzada a Catalunya que pogués desplegar treballs d’informació i també intervenir de manera directa en un probable enfrontament violent amb el règim espanyol afavoria aquesta posició de màxims.

Carbonell va ser detingut el 1945. Entre 1939 i 1943 va fer estada a les presons de Figueres, del Poblenou i la Model.

Treballarà durant bastants anys a Madrid, mantenint la seva militància al Front Nacional de Catalunya, i essent membre del Consell Nacional.

El 1980 fou nomenat director general de Comerç de la Generalitat i el 1984 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya com a independent dins les llistes de CiU. El 2012 se li va concedir la Creu de Sant Jordi.