Nascut al barri de Gràcia de Barcelona. Vinculat a l’Orfeó Gracienc, on coneix Joaquim Casamitjana, president del casal d’Estat Català del districte VIII. Amb només catorze anys va formar part del servei d’ordre en la rebuda a Lluís Companys i el Govern català un cop alliberats de la presó pels fets del 6 d’octubre de 1934.

Treballa de tipògraf, de dependent de perfumeria a la casa Vicente Ferrer i el 1938 de recepcionista de l’hotel col·lectivitzat Catalunya. Amb l’esclat de la guerra es va afiliar a Estat Català, a més de ser membre del Socors Roig Internacional i del Comitè Nacional de les Joventuts d’Estat Català.

Durant els Fets de Maig de 1937, amb trenta altres militants, participa en la defensa del casal d’Estat Català del carrer Gran de Gràcia dels atacs d’un camió blindat de la CNT-FAI. És membre del darrer comitè nacional de les Joventuts d’Estat Català.

Amb Josep Planchart i dos altres militants, el dia abans de l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes cremen les deu mil fitxes de cartró dels militants d’Estat Català, a fi d’evitar detencions posteriors. L’endemà, amb altres amics, arriben amb tren a Girona; la ciutat i les carreteres plenes de fugitius són bombardejades pels Junkers i els Messerschmitts de l’aviació alemanya. Quan arriben a Figueres hi troben els dirigents d’Estat Català Joaquim Casamitjana, Marcel·lí Perelló, Vicenç Borrell. Tots agafaran el camí de l’exili que els salvarà de la presó o del piquet d’execució.

Amb disset anys passa la frontera, i és reclòs pels francesos al camp d’Argelers i al de Bram fins que va poder aconseguir una feina de forner a la Novèla (Port-la-Nouvelle). Quan la feina es va acabar i hagué de retornar al camp va fugir a Tolosa i entrà de nou amb contacte amb els militants d’Estat Català de Gràcia, entre els quals Joaquim Casamitjana, integrat a la Resistència antinazi en la xarxa Maurice I i que va ser és detingut a finals del 1943 i assassinat.

Viladrosa es va traslladar a Perpinyà per incorporar-se a l’FNC. Juntament amb Gregori Font va formar part de l’equip de pas de fronteres de l’organització, amb el qual van passar diversa informació, documents i plànols per als aliats.

Oficialment exerceix de viatjant de comerç mentre actua com a alliberat de l’FNC.

Després de la detenció de Gregori Font, Viladrosa va fer equip amb Joan Sardà, amb qui van passar aviadors belgues i altres fugitius.

Després d’una caiguda ha d’amagar-se a Bellvís, fins que pot tornar a exercir la seva tasca d’informador per als aliats sobre les defenses pirinenques. Fins i tot arriba a rebutjar una oferta econòmica molt important dels britànics perquè aquests no van voler reconèixer políticament el cas català.

L’any 1943 va ser detingut juntament amb una cinquantena de militants de l’FNC més, va passar 46 dies als calabossos de la prefectura de la Via Laietana, on va ser torturat, i posteriorment traslladat a la presó Model per ordre del Tribunal Militar de Espionaje y Otras Actividades.

El 15 d’octubre de 1945, al pati de la presó, va demanar un minut de silenci amb motiu del cinquè aniversari de l’afusellament del president Companys. Finalment, el 12 de novembre de 1945 va ser alliberat, i es reincorporà immediatament a la Secció Militar de l’FNC, dins de la qual va fer d’enllaç entre Jaume Martínez i les diverses seccions barcelonines. Participa, amb quaranta militants més, a la primera Conferència de l’FNC celebrada el 18 d’abril de 1946 a Dosrius, a casa d’Esteve Albert.

Després d’una acció fallida, en voler penjar una bandera catalana a l’estadi de Montjuïc durant la disputa de la final de la Copa del Generalísimo, va haver de fugir i s’instal·là a Andorra, fins que va traslladar-se a París, on va morir el 2004.