Neix el 10 d’abril de 1914 a Barcelona, fill d’un fabricant tèxtil. De ben jove li crida l’atenció la història de Jesús de Natzaret, que estava en contra de l’ocupació de la seva terra pels romans i era un rebel contra Roma. Això el motiva a ser un rebel a favor de Catalunya.

L’any 1930 milita a les joventuts d’Unió Democràtica juntament amb el seu líder Manuel Carrasco i Formiguera.

El 6 d’octubre de 1934 fou nomenat per Josep Dencàs cap d’escamots. Desprès d’aquests fets va ser detingut, però tot seguit fou alliberat perquè ho va negar tot i no va poder ser inculpat.

Veient com l’agost de 1936 el Govern de la Generalitat estava mancat d’instruments per imposar la seva autoritat, es fundà la columna Pau Claris, a la qual entraren unes armes per una banda, i formació per l’altra, que fou impartida per Josep Maria Batista i Roca i Manuel Valls de Gomis. Aquest darrer ja s’havia distingit pel seu valor personal i per una arriscada iniciativa en els primers moments de lluita. De fet, fou ell qui va posar a disposició de la dita columna, per al seu allotjament i ensinistrament, la seva finca familiar del Castell, a Santa Perpètua de Mogoda.

Fou secretari del president Lluís Companys al Palau de la Generalitat, i desprès sotsdirector de la presó Model de Barcelona.

A finals de l’any 1938 marxà a París per no ser afusellat pel fet de no haver estat present en els Fets de Maig.

Un cop a París, abans de començar la Segona Guerra Mundial, Valls serà traslladat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, d’on escaparà i es dirigirà a Perpinyà. Parlà amb Companys i decidí lluitar a favor de França; d’aquesta manera també defensava Catalunya. La seva tasca consistirà a dificultar el moviment de tropes franquistes a la frontera del Pirineu Oriental creant un nucli d’ajuda a l’Estat francès anomenat «Léon Brun» («Lluís el Bru»,pel nom del president Companys i el color de la seva pell), que serà el grup 1 de la xarxa Alibi-Maurice de la Resistència francesa.

A Perpinyà és consultat per Joan Cornudella per tornar a Barcelona i formar part de l’«Organització», que esdevindria el Front Nacional de Catalunya; Manuel Valls refusa l’oferiment, però es compromet a col·laborar-hi des de l’Estat francès, i n’obté el carnet número 2.

Amb la caiguda del govern de Vichy és enviat al camp de concentració de Ribesaltes. Finalment, va poder sortir-ne gràcies a un coronel dels Serveis d’Informació Militar francesos. Temps més tard va tornar a ser empaitat per la Gestapo, però va poder fugir i marxar a Tolosa de Llenguadoc i finalment a París.

Amb la xarxa d’evasió que havia ajudat a crear, Alibi-Maurice, de Suïssa fins a Lisboa, passant per l’Albera, es van passar 800 aviadors i soldats aliats a més de jueus, motiu pel qual Valls va ser condecorat amb la Creu de Guerra francesa i amb la medalla de la Resistència. També va rebre,després de la Segona Guerra Mundial, el certificat de gratitud de Sa Majestat Britànica i la Medalla de la Llibertat amb palmes de plata de l’exèrcit nord-americà. Per la seva banda, Israel el designà Just en les Nacions el 5 de desembre de 1997 en una cerimònia a Perpinyà.

Formà part del Centre Català de Perpinyà, on fou molt actiu. L’any 1979 es va entrevistar amb el director del gabinet del ministre de Justícia francès per tal que la seva intervenció aturés la possible extradició de Manuel Viusà, acusat de pertànyer a l’Exèrcit Popular Català. En el mateix sentit, escriví cartes al ministre de l’Interior, al president del Senat, al president de la República Francesa, Valéry Giscard d’Estaing, al ministre de Justícia, al ministre d’Afers Estrangers, i feu tota la pressió possible al seu amic personal Jacques Chaban-Delmas, que durant la guerra havia estat general nomenat per De Gaulle i en el període 1969-1972 va ser primer ministre.

Va morir a Perpinyà el 2002.