Nascut a Barcelona el 1906. Va estudiar Filosofia i Lletres. Amb setze anys va ingressar a Nosaltres Sols! i posteriorment a Estat Català. Va presidir el Casal d’EC del barri de la Prosperitat de Sant Andreu.

Durant la Segona República Macià el volia enviar a Madrid com a membre d’una comissió de joves, però va rebutjar l’oferiment per no anar “a la capital de l’estat que ens ocupa”. Després dels fets del 6 d’octubre es va exiliar a França.

Durant la Guerra Civil va ser responsable de Defensa Interna i de les Milícies d’Estat Català. Va participar en diverses accions contra elements incontrolats de la FAI. A la fi del conflicte, exiliat a l’Estat francès, va ser reclòs al camp de concentració de Sant Cebrià i després al d’Agde. Posteriorment, es va poder instal·lar a Orleans, on treballava en una fàbrica amb el seu company Vicenç Borrell. Quan la Gestapo preguntava sobre ell, va poder fugir gràcies a l’ajut de Jaume Ros cap a la França no ocupada, i va arribar a Perpinyà.

El 10 de setembre de 1941, amb documentació falsa, va ser enviat per EC a l’interior per millorar la infraestructura del Servei d’Informació Militar de Catalunya (SIMCA). Accidentalment va caure detingut només sis dies després d’arribar a Barcelona, on de resultes de les pallisses va patir la lesió de tres vèrtebres i li van trencar el braç esquerre, a més de patir un simulacre d’afusellament. Va passar-se 211 dies incomunicat en una cel·la de la Model. L’any 1945 va ser intervingut a l’Hospital Clínic de les lesions a la columna.

El 1957 va ser jutjat per reunió clandestina i propaganda il·legal.

El 1976, amb motiu del 36è aniversari de la mort del president Companys, en nom de l’FNC, va fer una edició de tres mil cartells commemoratius que es van exhaurir ràpidament.

Va morir a Sabadell el 1996.