Ingressa, amb disset anys, a Estat Català. El 1937 s’incorpora a l’Exèrcit republicà i és destinat al Servei de Trens de l’Exèrcit. Amb la retirada, és confinat al camp d’Argelers. Retorna per Irun i és internat a un camp de concentració d’Estella (Euskadi). El treuen per incorporar-lo al servei militar ordinari a l’Exèrcit espanyol franquista. El destinen a l’Àfrica, i al cap de set mesos és llicenciat per ser fill de vídua. És nomenat secretari dels ajuntaments de Montesquiu, Sora i Santa Maria de Besora. Ingressa al Front Nacional de Catalunya el 1940.

El 1943 és detingut i posat a disposició del Tribunal d’Espionatge i d’Altres Activitats. Atès que la Segona Guerra Mundial és favorable als aliats, és alliberat a la darreria de 1944. Sense trencar amb l’FNC, es dedica a reorganitzar Estat Català. Com que té antecedents penals, ja no pot ser secretari d’ajuntament. Llavors munta l’editorial Juris, especialitzada en documentació i obres per a ajuntaments i jutjats; una editorial que encara funciona avui dia. El 1969 és detingut a la frontera de la Seu d’Urgell amb propaganda del Consell Nacional Català i amb exemplars de les revistes “Xaloc” (Mèxic) i “Vida Nova” (Occitània).El Tribunal d’Ordre Públic el processa i el condemna a presó i a pagar una multa.

El 1972 torna a ser detingut, acusat de ser un dels fundadors del Front d’Alliberament de Catalunya (FAC) .Passa a disposició militar i després al Tribunal d’Ordre Públic, el qual el condemna a quatre anys, dos mesos i un dia de presó. Recorre la sentència, que és confirmada, però com que estava en llibertat provisional s’amaga fins a obtenir l’amnistia el 1976. Va ser secretari general i després president d’Estat Català. Va ser un dels impulsors de la Confederació d’Esquerra Catalana. Va col·laborar en l’aparició de les publicacions clandestines “Antologia” i “Occident”.