La Guerra Civil i les seves conseqüències li pertorben els estudis. Treballa al BancoHispano-Americano, a Barcelona, del 1942 al 1946.

Coneix l’existència del Front a través d’un company de feina que el posa en contacte amb Joan Grau. Com a membre que era del Centre Excursionista de Catalunya ja coneixia en Joan-Josep Ferrer, si bé no la seva activitat clandestina.

L’hivern de 1943 va entrar al Front, i va jurar la bandera al claustre de la catedral.

S’incorpora a la Secció Militar i duu a terme, entre altres activitats, fotografies del castell de Montjuïc, de l’antena de ràdio del Tibidabo i del port de Barcelona, participa en la distribució de la propaganda escrita del Front, en la vigilància de l’entrada d’armes i explosius de França o en la col·locació de la bandera a la Sagrada Família.

Detingut el juny de 1946, és interrogat durant deu dies a la prefectura de Via Laietana i després és tancat a la presó Model fins a finals d’aquell any, en què és posat en llibertat provisional.

El febrer de 1949 passa clandestinament a l’Estat francès, on col·labora amb la delegació del Front de Perpinyà. És condemnat en rebel·lia a sis anys de presó en un consell de guerra el juliol de 1949. Ja no tornà de l’exili.