• comissio80anys@fnc.cat    
Els protagonistes:  Fundadors  /  Grups d'acció  /  Delegats a l'estranger  /  Noves i velles generacions  /  Passos de frontera

Estàs a: Els protagonistes / Grups d'acció / Josep Munté i Rodríguez




Josep Munté i Rodríguez (Barcelona, 1913-1996)

Josep Munté i Rodríguez

Va néixer a Barcelona el 21 d’octubre de 1913.

Militant a les Joventuts d’Esquerra Republicana- Estat Català, va formar part dels escamots paramilitars coordinats per Miquel Badia.

Va participar en els fets del 6 d’octubre, concretament en l’ocupació de la seu de Ràdio Associació de Catalunya, fins que es van haver de retirar. Va aconseguir escapolir-se de la policia i va prendre el camí de l’exili cap a Perpinyà,on va residir fins que el mes de març de 1935 va tornar clandestinament a Catalunya.

Durant la rebel·lió militar de juliol de 1936 va participar en els combats contra l’exèrcit espanyol.

Va formar part de l’escamot que va ocupar la seu del Diario de Barcelona, que es va convertir en el portaveu d’Estat Català, iva prendre part en el desembarcament de Mallorca.

Va ser ajudant personal de Joan Cornudella Barberà, secretari general d’Estat Català, juntament amb Martí Torrent.

Com a francmaçó, va intentar constituir, sense èxit, un Gran Orient Independent Català. Es va incorporar a la 132 Brigada Mixta, comandada pel comandant Antoni Blàvia i Esquirol(1915-1994). Un cop fet presoner, va fer front a un consell de guerra sota l’acusació de desobediència, del qual va ser absolt. Va tornar a Barcelona i un cop acabada la guerra va restar amagat.Com a representant d’Estat Català va prendre part en les primeres reunions per crear el FNC.

Va ajudar Daniel Cardona a traslladar-se a la seva vila de Sant Just Desvern quan va tornar de l’exili per morir a la seva terra. A l’FNC va dur a terme tasques d’espionatge en favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial. En una de les seves missions va ser detingut a Madrid el 2 de gener de 1942,motiu pel qual va ser jutjat en un consell de guerra després de ser torturat en els interrogatoris previs. Va ser empresonat fins al 1945, any en què va ser alliberat i es va reincorporar a l’FNC.El 1978 va ingressar al Partit Socialista de Catalunya- Reagrupament, seguint l’exemple de Joan Cornudella, des d’on va ajudar antics companys d’armes. Va esdevenir secretari de la Gran Lògia d’Espanya, a més a més de delegat a Catalunya de l’Institut França-Espanya.

Va morir a Barcelona el 27 de desembre de 1996.