El 1937 va obtenir el títol de professor de català, i acabats els estudis universitaris es dedicà professionalment a la docència en el camp de les llengües clàssiques. Durant la primera postguerra col·laborà amb l’FNC en la redacció d’articles per al “Per Catalunya!”. Formà part de la resistència cultural i fou un dels fundadors de la revista clandestina “Ariel” (1946).

Entre el 1948 i el 1950 va ser lector de català a la Universitat de Liverpool. Va col·laborar a les revistes “Pont Blau”, “Vida Nova”, “Serra d’Or”, i al diari “Avui”. Va ser secretari tècnic d’Òmnium Cultural, director de la Institució Cultural del CIC i fundador de l’Escola Thau, l’any 1963, i del Consell Català d’Ensenyament. Va publicar, entre altres llibres, “Antologia de la poesia catalana 1900-1950 (1951)”,“Antologia de contistes catalans (1951)”,“La poesia segons Carles Riba (1954)”,“Una cultura sense llibertat” (1978),“La novel·la catalana de postguerra” (1982), “La poesia catalana de postguerra” (1985),“La ciutat dels llibres” (1999),“Dies de memòria 1938-1940 (2001) i el volum de memòries “Memòries d’un segle d’or” (2008).

El 1978 fou elegit membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans. Va obtenir el Premi d’Honor Jaume I (1982) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992). El 1998 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull i el 2001 va ser guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.