Des dels quinze anys havia emprès la lluita pel seu compte a l’Institut Milà i Fontanals, i a mesura que el Front Nacional de Catalunya s’havia anat desenvolupant, ell s’havia anat convertint en un bon col·laborador.

Joan Grau, juntament amb Santiago Pey, fou un dels qui van fer informes dels moviments de les tropes franquistes a la badia de Roses, les defenses de Montjuïc i les platges del nord i del sud de Barcelona. El FNC tenia constància que les forces aliades, un cop derrotats els nazis i els italians al nord d’Àfrica, desembarcarien a Itàlia i a l’Estat francès o a l’espanyol.

A partir del 1943, Grau es va convertir en el secretari de Martínez Vendrell. Va formar part de l’escamot que l’11 de setembre de 1944 va penjar una gran bandera catalana al port de Barcelona, un dia en què s’arribaren a distribuir 40.000 petits adhesius i 20.000 fulls volants demanant la llibertat de la nació catalana.

Durant la diada de Sant Jordi de 1945, es va tornar a repetir l’acció de penjar una bandera catalana al transbordador del port de Barcelona. Aquesta segona vegada, però, fins i tot van posar entre la bandera catalana i l’aparell que l’estirava un revòlver que apuntava cap on s’havia de passar per retirar-la, de tal manera que la policia no les va tenir totes en creure que el revòlver es podria disparar i la bandera va restar al seu lloc moltes hores. Es va penjar també una segona bandera catalana al temple de la Sagrada Família, i s’escampà el primer número de “Per Catalunya”, òrgan de l’FNC). I per acabar la feina, van pintar amb plantilla a molts edificis de la ciutat un Sant Jordi i les sigles de l’FNC.

Mentre els aliats prosseguien amb el seu avanç, a Catalunya un grup de patriotes havia demostrat la seva eficàcia penjant banderes catalanes a llocs importants de Barcelona i repartint prop de cinc mil exemplars de “Per Catalunya”. La resistència catalana havia demostrat que el nostre poble encara no s’havia rendit.

En Grau va caure ferit a la cama l’11 de setembre de 1945, en una topada amb la policia espanyola quan amb en Joan Ferrer i Grau i en Manuel Fontich i Aldosa repartien fulls volanders i papers engomats de recordatori de la Diada Nacional . Com a resultat del bescanvi de trets morí un vianant, Josep Corbella, a qui la policia va disparar a boca de canó. Malgrat que no era militant, l’FNC el va assumir com a tal per evitar que els franquistes diguessin que l’havia mort la gent del partit.

Grau restà detingut i empresonat fins al 1948.

Va continuar tota la vida fidel al Front Nacional de Catalunya i va morir a Barcelona l’any 2000.