És un dels organitzadors d’Estat Català al seu poble nadiu. El 1937 s’incorpora a la XXX Divisió, l’antiga Columna Macià-Companys, amb la qual passa la frontera. Restarà a l’exili fins al 1946. Instal·lat a Perpinyà des de1941, participa en una xarxa proaliada de la Marina britànica, en el control del port de Barcelona i en el passatge de fugitius militars i civils per la frontera pirinenca.

De resultes de l’ocupació alemanya de tot el territori francès, és enviat a Alemanya i durant catorze mesos, enrolat en el Servei del Treball Obligatori (STO). De retorn d’Alemanya, a París, treballa de periodista a l’agència Associated Press.

Escriu articles per a les revistes de l’FNC “Papers” i “Opinions”, editades a Perpinyà. És membre de Solidaritat Catalana, en representació d’Estat Català. L’any 1950 s’instal·la a Andorra, on desenvolupa activitats comercials. Des de 1962 forma part de l’entorn del president Tarradellas en funcions de correu. Participa en les gestions per fer-lo tornar a Catalunya.

Ha publicat tres llibres de memòries: “Contes i relats de la guerra i de l’exili” (1994), “La memòria és una decepció” (1995) i “La decepció de la memòria” (1999), i una biografia amb el títol “Miquel Badia, un defensor oblidat de Catalunya” (1996). El 1995 va ser un dels fundadors del Centre de la Cultura Catalana del Principat d’Andorra. Soci d’honor dels Amics de la Bressola, va donar a aquesta fundació la totalitat de l’import del premi Jaume I que l’any 1999 rebé de la Fundació Carulla per la seva defensa de la llengua catalana.