Estàs a: Els protagonistes / Grups d'acció / Francesc Espriu i Puigdollers

Francesc Espriu i Puigdollers (Esparreguera,1916 - Barcelona, 2008)

De ben jove ingressà als escamots d’Estat Català, i participà en els fets dels 6 d’octubre de 1934.
Estudiant de Belles Arts a l’escola de Llotja, s’afilià a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), ingressà a la francmaçoneria i, en esclatar l’alçament feixista, marxà de voluntari al front d’Aragó, on fou ferit a Belchite el 1937.
Després de la retirada, va ser internat al camp d’Argelers, del qual sortí gràcies a les gestions del Comitè Britànic d’Ajuda als Refugiats, i entrà a la Residència d’Intel·lectuals Catalans de Montpeller.
El gener de 1940, Manuel Cruells el presentà a Jaume Martínez Vendrell. A Montpeller, Joan Cornudella, Manuel Cruells, Baltasar Toll, Joan Fortuny, Enric Llistosella i ell mateix serien el nucli de l’“Organització” que acabaria esdevenint l’FNC.
El 25 de gener de 1941 tornà clandestinament a Catalunya, on començà la seva activitat dins l’FNC col·laborant amb els serveis secrets aliats, anglesos i francesos, sobretot en els passos de frontera i en informació militar d’interès per als aliats (càrrega dels vaixells que salpaven dels ports de Barcelona i Tarragona cap als països de l’Eix, situació d’unitats militars al Pirineu, defensa de costes...).
El novembre de 1943, Espriu és detingut juntament amb una setantena més de militants de l’FNC. Després de passar 45 dies incomunicat a la prefectura de policia de la Via Laietana, ingressà a la presó Model. Dins de la presó, amb Pere Carbonell i Fita, va publicar la revista “L’Ou com Balla”, de la qual ell feia les il·lustracions i Carbonell els textos.
L’acusació de “delitos de espionaje y actividades subversivas”, degut a l’evolució de la Segona Guerra Mundial desfavorable a les potències de l’Eix, farà que la seva condemna sigui lleu, i en sortí el novembre de 1945. Un cop lliure, es dedicà a la pintura i al modelatge de terracota, i publicà diversos articles a la revista “Ariel”.
A l’octubre de 1947, a Sant Just Desvern, reunits els militants de l’FNC a casa de Daniel Cardona en el que fou la Segona Conferència del partit, van definir una nova línia estratègica i ideològica. Pere Carbonell, Joan Triadú i Francesc Espriu van elaboraran una ponència titulada “Per una politica catalana, que va ser aprovada. Text de l’informe aprovat.
L’any 1960 s’exilià a París, i es vincularà al Casal de París, on va refer allí la seva amista amb Manuel Viusà.
Espriu va ser el representant de l’FNC a la delegació de l’Assemblea de Catalunya de París (1971-1977) i participà activament en el comitè de suport a Manuel Viusà quan l’Estat espanyol en demanà l’extradició (1979).
El 1990 va retornar a Catalunya i s’establi a Vilaverd (Conca de Barberà).
La seva última aparició pública fou a la presentació de la Comissió Centenari de l’Estelada a la Seu d’Òmnium Cultural, el 14 d’abril de 2008, el mateix any de la seva mort.