• comissio80anys@fnc.cat    
Els protagonistes:  Fundadors  /  Grups d'acció  /  Delegats a l'estranger  /  Noves i velles generacions  /  Passos de frontera

Estàs a: Els protagonistes / Grups d'acció / Esteve Albert i Corp




Esteve Albert i Corp (Dosrius, 4 de febrer de 1914 – Andorra la Vella, 10 d’octubre de 1995)

Esteve Albert i Corp

Esteve Albert i Corp, nascut a Dosrius (Maresme) el 4 de febrer de 1914 a la Masia de Can Batlle.

De ben petit s’interessà pel folklore, i de jove ingressà a la CNT, essent militant de Palestra i de Nosaltres  Sols!, participarà dels fets del 6 d’octubre de 1934.

Durant la guerra dels tres anys, intentà embarcar-se en l’expedició del capità Alberto Bayo per la conquesta de Mallorca, sense èxit, però.

Després dels fets de maig del 1937 entrà a formar part de la Comissaria General de Ports i Fronteres, després passà a l’exili, i després d’una  estada a París i deu mesos de presó retornà a la Catalunya ocupada pel Jefe de las Fuerzas y Servicios de Ocupación, general Eliseo Álvarez Arenas

Col·laborarà amb els serveis secrets aliats, sobretot fornint d’informació sobre el moviment de vaixells del port de Barcelona, trasllats de tropes, la línia de defensa als Pirineus i sobretot en el pas de la frontera pirinenca de gairebé 800 persones, que fugien dels territoris ocupats, jueus, militars, polítics, aviadors abatuts, etc.

Esteve Albert tenia una emissora, amb la qual transmetia missatges a Londres des del barceloní carrer  Pelai.

També envia informació a Perpinyà, a funcionaris gaullistes camuflats dins de l'administració petainista. Així, el juliol del 1978, els amics de Jean Olibo, exbatlle de Sant Cebrià del Rosselló, li reteren un homenatge a l'Ateneu Barcelonès, pel fet de formar part de la xarxa de resistència Louis Brun, creada per M. Valls de Gomis a indicació del President Lluís Companys, la xarxa porta el nom de Lluís, en honor seu. En formaren part a més de J. Olibo, Heribert Barrera, Octavi Viladrosa, Manuel Viusà, i Joan Fanega, per esmentar-ne alguns. A la taula de l'homenatge hi eren presents: J. Andreu i Abelló, F. Rahola, aleshores Conseller de Governació, Esteve Albert i Jaume Cornudella.

Aprofitant la situació internacional favorable, el 23 d’abril del 1945, apareix el primer número del “Per Catalunya”, portaveu del FNC; el setembre d’aquest mateix any, en una topada entre la policia i militants del FNC, en el bescanvi de trets mor J. Corbella. L’any 1946 el FNC, que estava integrat per una branca política (J. Cornudella) i una de militar (J. Martínez) duu a terme una intensa campanya de propaganda, col·locació de banderes, llançament d’octavetes, el 8 de març la Secció Universitària del FNC fa explotar una càrrega de dinamita al local del SEU (Sindicato Español Universitario) a l’edifici de la Universitat, pel juny, són detinguts quinze membres de la secció militar del FNC i el dipòsit d’armes, el FNC, tenia en aquestes dates uns 2.500 carnets d’afiliats.

Esteve Albert, el nacionalista radical exemplar, l’activista cultural, l’home tothora fidel a les seves conviccions, l’amic de tracte estimulant, formava part amb en Joan Bachs, en Joan Layret i en Domènec Gironès, de l’entramat de l’independentisme maresmenc, tots ells procedien de l'organització patriòtica “Nosaltres Sols!”. Després de la guerra quedaren només l’E. Albert i en J. Bachs, aquest, però, havia estat detingut l’any 1943 i estava “marcat”.

De les converses mantingudes entre l’E. Albert i el  aleshores cap de la Secció Militar de la FNC, J. Martínez, el primer oferí la seva casa pairal de Dosrius, "Can Batlle", per tal de poder-hi celebrar la Iª Conferència del FNC, que havia de reunir a l’entorn d’unes quaranta persones. Antoni Andreu i Abelló i Joan Cornudella s’encarregaren de preparar la ponència que sotmetien a l’aprovació del Consell i l’elaboració de l’ordre del dia amb els temes a tractar.

Es considerà que el lloc era ben escollit, pel fet d’estar ben comunicat, proper a Barcelona i situat en un indret discret. Per a la reunió del Consell Executiu del FNC, s’escollí el dijous Sant, dia 18 d’abril del 1946, com a data de la celebració de la primera Conferència general del FNC, d’una primera llista d’una quarantena de persones, es va estimar que podien anar-hi unes trenta-cinc, l’acte començaria al matí, es dinaria allà mateix i es faria de manera que tot quedés enllestit pels volts de les cinc de la tarda, i que els assistents tornessin als seus llocs d’origen, en grups de sis persones, amb un cap de colla responsable del grup, i d’acord amb uns itineraris fixats (Cardedeu, Llinars, Mataró, etc.). S'hi presentaren com si anessin a fer una costellada. Els uns amb el tren que voreja la costa, uns altres per la via interior que travessa Granollers, d'altres en autocar.

A les onze del matí quedà constituïda l’assemblea, en Manuel Viusà entrà a formar part de la mesa, i fou l’encarregat de prendre notes, per després poder elaborar l’acta de la reunió.

L’informe del Consell Executiu repassà la història del FNC, les reunions a París l’any 1940, les detencions de 83 militants del Front, el novembre del 1943, la reorganització, l’edició de manifestos, octavetes, penjada de banderes. L’edició del Per Catalunya (1945) i Opinions (1944) editat a Perpinyà, les relacions amb el Consell Nacional Català de Londres (1940) la creació del Consell Nacional de la Democràcia Catalana (CNDC) a Barcelona (1945), viatges a l’estat francès, converses amb polítics de l’exili i la sortida de quasi tots els companys de la presó.           

Ha estat força difícil d’esbrinar els noms dels militants que participaren a l’assemblea de Dosrius, nosaltres hem pogut identificar els següents: J. Josep Ferrer i Grau, Josep Serra i Estruc, Manuel Caballeria, Alexandre Viladrosa i Mas, Octavi Viladrosa i Josa, Ferran Marull, Manuel Fontich i Aldosa, Fèlix Cucurull i Tey, Esteve Albert i Corp Joan Bachs i Cortina, Emili Boté i Serrat, Pere Carbonell i Fita, Gregori Font i Cativiela, Antoni Malaret i Amigó, Manuel Viusà i Camps, Ramon Arrufat i Arrufat Domènec Ramon i Vidal, Pere Narbona i Bartra, Antoni Andreu i Abelló, Jaume Martínez i Vendrell, Joan Cornudella i Barberà, Jaume Cornudella i Olivé, Manuel Cruells i Pifarré, Joan Sardà i Verdier, Francesc Espriu i Puigdengolas, Lluís Serres i Descàrrega, Alfred Alcàcer i Joanar, total vint-i-set militants, en quedarien per identificar al voltant d’una desena.

Esteve Albert edità Horitzons ajudat per Joan Bacs i Cortina i una altra persona de la qual desconeixem l'identitat, la publicació va del primer número imprès el setembre del 1945 fins al setè, que correspon als mesos maig/juny del 1946.

A causa de la persecució policial, el 1956 s’establirà a Andorra. Promovent des d’allà tota mena de cultura popular.

Arran de les seves gestions, decisives per tal que a partir de 1960 s’activés el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, la Universitat d’Estiu a Prada de Conflent.

L’any 1990 li serà otorgada la Creu de Sant Jordi.

Morirà a Andorra el 10 d’octubre de 1995.