• comissio80anys@fnc.cat    
Els protagonistes:  Fundadors  /  Grups d'acció  /  Delegats a l'estranger  /  Noves i velles generacions  /  Passos de frontera

Estàs a: Els protagonistes / Grups d'acció / Enric Pagès i Montagut




Enric Pagès i Montagut ()

Enric Pagès i Montagut

Integrat al Bloc Escolar Nacionalista i a la FNEC a partir de principi dels anys trenta, va ser qui travessà amb Jaume Martínez Vendrell de Llançà cap a Perpinyà per obtenir dels integrants de Nosaltres Sols! que s’estaven a la capital del Rosselló l’autorització per engegar un procés d’unificació amb els membres d’Estat Català.

Després de diferents reunions, i malgrat les reticències que hi havia entre els dos sectors, es va aconseguir la unitat amb la creació, el 4 de maig de 1940, del’«Organització», que al cap d’un parell d’anys s’anomenaria Front Nacional de Catalunya.

L’any 1940, arran de les gestions fetes per un membre de l’FNC, Josep Munté i Enric Pagès s’entrevistaren amb membres del consolat britànic a Barcelona. Les trobades no arribaren a bon port, ja que els independentistes demanaven garanties formals que en acabar la Segona Guerra Mundial la personalitat de Catalunya seria reconeguda en la mesa de pau, mentre que els britànics només estaven autoritzats a donar contraprestacions econòmiques.

Un any més tard, veient els britànics que podien perdre els serveis dels catalans, els adreçaren a Roman Koparsky, súbdit polonès, amb qui arribaren a una entesa, ja que s’admeteren les demandes dels catalans. D’aquesta manera, cinc membres de l’FNC començaren a recollir informació sobre instal·lacions de combustible, xarxes viàries i casernes, a Catalunya i al País Basc.

Els primers dies de 1942 foren detinguts Koparsky i els membres de l’FNC Enric Pagès i Montagut, Dionís Munté i Rodríguez, Josep Munté i Rodríguez, Abelard Pujol de la Huerta i Josep Guerrero de la Iglesia. En un consell de guerra sumaríssim celebrat el 29 de gener de 1944 se’ls acusava d’estar integrats a l’organització Estación de Bases e Intercambio de Información. Finalment, Pagès fou condemnat a sis mesos i un dia de presidi menor com a autor d’un delicte d’espionatge.

Integrat al Bloc Escolar Nacionalista i a la FNEC a partir de principi dels anys trenta, va ser qui travessà amb Jaume Martínez Vendrell de Llançà cap a Perpinyà per obtenir dels integrants de Nosaltres Sols! que s’estaven a la capital del Rosselló l’autorització per engegar un procés d’unificació amb els membres d’Estat Català.

Després de diferents reunions, i malgrat les reticències que hi havia entre els dos sectors, es va aconseguir la unitat amb la creació, el 4 de maig de 1940, del’«Organització», que al cap d’un parell d’anys s’anomenaria Front Nacional de Catalunya.

L’any 1940, arran de les gestions fetes per un membre de l’FNC, Josep Munté i Enric Pagès s’entrevistaren amb membres del consolat britànic a Barcelona. Les trobades no arribaren a bon port, ja que els independentistes demanaven garanties formals que en acabar la Segona Guerra Mundial la personalitat de Catalunya seria reconeguda en la mesa de pau, mentre que els britànics només estaven autoritzats a donar contraprestacions econòmiques.

Un any més tard, veient els britànics que podien perdre els serveis dels catalans, els adreçaren a Roman Koparsky, súbdit polonès, amb qui arribaren a una entesa, ja que s’admeteren les demandes dels catalans. D’aquesta manera, cinc membres de l’FNC començaren a recollir informació sobre instal·lacions de combustible, xarxes viàries i casernes, a Catalunya i al País Basc.