• comissio80anys@fnc.cat    
Els protagonistes:  Fundadors  /  Grups d'acció  /  Delegats a l'estranger  /  Noves i velles generacions  /  Passos de frontera

Estàs a: Els protagonistes / Grups d'acció / Baltassar Toll i Niubó




Baltassar Toll i Niubó (Barcelona, 12 de gener de 1919 - 27 de gener de 1976)

Baltassar Toll i Niubó

Amb la retirada republicana, el capità d’artilleria durant la guerra Baltasar Toll, de la mateixa promoció que Jaume Martínez Vendrell, coincidí amb aquest al camp de concentració d’Agde. Seguint les indicacions de Martínez, Toll entrà a treballar a l’oficina que la policia francesa tenia al camp.

Quant ja la neu del Canigó s’estava fonent (un termini que els companys s’havien donat), Toll va sostreure de l’oficina una desena de “laissez-passer” (salconduits) i el juliol de 1939 s’evadí del camp amb Gregori Font i Jaume Martínez Vendrell.

Toll va ser un dels primers a prendre part a la primera trobada que hi hagué entre elements de NS! i Estat Català, amb en Joan Cornudella al davant, a Montpeller.

L’any 1942, gràcies a l’èxit de la contraofensiva soviètica, l’entrada dels EUA a la guerra fa que a poc a poc es vagi estenent el clima del triomf dels aliats. Per aquest motiu es va aprovar que l’“Organització” passés a anomenar-se Front Nacional de Catalunya. Dins de l’FNC hi haurà una Secció Militar de funcionament autònom. Per aquest motiu el partit pren el model d’una organització patriòtica, però amb un grau de disciplina i d’obediència superior a qualsevol altra. Baltasar Toll en serà anomenat cap d’informació.

Arran del seguit de detencions de membres de l’FNC el 1943, l’organització es reestructurà i Baltassar Toll s’hi va reincorporar.

L’any 1945, mentre Jaume Martínez és a Perpinyà, Baltasar Toll és detingut. Al replà de sobre de la seva residència hi viu la seva promesa, al mateix número 28 del carrer de Villarroel.

La sentència del consell de guerra fet a Toll fou de sis anys i un dia. La victòria aliada servia per a frenar els processos sumaríssims.

La família de Toll havia guardat la lona que havia embolcallat el cos del president assassinat Lluís Companys, i aquest va ser, el 1989, un sentit testimoni en la inauguració d’un monument a Companys a Arbúcies, un acte en el qual Jaume Martínez, acabat de sortir de la presó, va prendre part.