De ben jove va ingressar a la secció universitària del Front Nacional de Catalunya (FNC).

Va participar en diverses accions contra la dictadura. La més sonada va ser la del 9 de febrer de 1946 quan es commemorava, per part dels falangistes, el Dia del Estudiante Caido, aquell dia van fer esclatar un artefacte darrere la capella de la Universitat Central de Barcelona.

Pocs dies després van pintar visques a “Catalunya lliure" al patí de la Facultat de Lletres i a l'interior d'algunes sales, seguidament destrossen els retrats de Franco i de José Antonio Primo de Rivera (fundador de Falange Española) que hi havia a les aules.

La segona quinzena de febrer van penjar una bandera catalana a la façana de la Universitat de Barcelona.

El 5 de març, al migdia, van col·locar un aparell al xamfrà dels carrer Aribau amb Gran Via de les Corts Catalanes, que va desplegar una bandera i una pluja de fulls volants signats pel Front i pel Front Universitari de Catalunya (FUC).

En aquella època la secció universitària del FNC estava formada per una desena de membres. A part de Romeu, que la dirigia, també hi destacaven els militants Pere Vegué, Ferran Marull, Jaume Castells i Josep M. Trepat entre d’altres. Gràcies al compliment  estricte de les normes de seguretat clandestines, no patiren mai cap caiguda.

Tot aquest seguit d’accions van provocar la indignació del membres del SEU, que era el sindicat de falangistes universitaris, que amb actitud prepotent anaven uniformats i armats amb pistoles per dins la Universitat. Aquests elements van retenir diversos estudiants que procedien de famílies conegudes per la seva catalanitat, portant-los a una cambra que hi havia al costat de l'aula 9 del patí de Dret, que era utilitzat com a "txeca". Allà, sota els retrats de Franco, José Antonio, Hitler i Mussolini, apallissaven, torturaven i  amenaçaven amb pistoles a qui els semblava, per mirar d’esbrinar qui eren els autors dels fets, però ho feien sense èxit, perquè  ningú no sabia qui eren els activistes i per tant no els podien delatar de cap manera. Qui va dirigir i prengué part a la totalitat de les tortures era Pablo Porta, que va arribar a presidir la Federación Española de Futbol franquista, i que també va ser directiu del Real Club Deportivo Español, convenientment acompanyat per Martín Borregón i Emilio Villanueva Pagonovsqui, Enrique Chinchilla, els germans Sanchiz, Ricardo Rabassa, Dorca i Roca entre d’altres.

Després d'aquests fets lamentables, els membres del FNC Ferran Marull i Jaume Castells, van destrossar amb dinamita el local dels falangistes universitaris. D’aquesta manera la"txeca" falangista va desaparèixer.

El juny de 1946, tot i les fèrries normes de seguretat, la caiguda de la secció militar del FNC arrossegà a part dels integrants de la secció universitària cap a la presó. En Romeu i la seva promesa, Mercè Oller i Prats, dirigien un nucli dins del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), a més de la seva tasca a la secció universitària. La seva detenció va fer sospitar el policia torturador Creix, de al Brigada Politico-Social (BPS), que va deduir que el fet que també s’hagués detingut un home d'una certa, membre només del CEC, podia ser que fos  el responsable de passar les armes que el FNC introduïa per la muntanya des de l’Estat francès. Els policies espanyols s’abraonaren amb tota la seva brutalitat, torturant-lo i fent-li acceptar tot el que pretenien.

En Romeu, junt amb els altres membres de la secció universitària, va sortir aviat amb llibertat provisional ja que la duresa repressiva va centrar-se contra els membres
de la secció militar i els que passaven gent per la frontera i feien espionatge a favor de la causa aliada.

L'Antoni i la Mercè, van continuar la seva militància a l'organització independentista FNC mentre va durar la dictadura. Amb la transició van ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya.