Sant Just Desvern, 1917-2001

Ingressà a Nosaltres Sols! i posteriorment esdevingué president del casal d’Estat Català de Sant Just. En esclatar la revolta feixista era secretari del comitè local de les Milícies Antifeixistes. Durant la guerra participà en ľofensiva que va dur a l’alliberament de Terol, on fou ascendit a sergent per mèrits de guerra. Quan el conflicte acabava,va ser detingut i jutjat en consell de guerra, però gràcies a un error va ser absolt. El 1940 va ser un dels fundadors del Front, militància que va mantenir fins a la dissolució d’aquesta organització el 1990.

Als anys quaranta treballa a l’Ajuntament de Sant Just, feina que aprofita per a nodrir de documentació la militància clandestina. A més, la masia que tenia al Montseny va utilitzar-se per a reunions i seminaris de militants del Front. Fou membre permanent del Consell Nacional i diverses vegades formà part del Comitè Executiu del partit.

En les primeres eleccions municipals del postfranquisme, el 1979, es presenta a Sant Just amb una coalició del Front amb Esquerra Republicana i surt elegit com a batlle. Així, fervent seguidor de Daniel Cardona com era, passat el franquisme el va succeir com a batlle elegit democràticament en aquesta vila. Del 1982 al 1991 segueix com a regidor en les llistes de Convergència i Unió on va com a independent. Un mes abans de la seva elecció com a alcalde, va ser detingut en l’operatiu policial contra Jaume Martínez Vendrell, en els fets del cas Batista i Roca. Després de cinc dies a la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, fou alliberat sense càrrecs.

Va tenir una gran activitat en la vida santjustenca: secretari general de l’Ateneu diverses vegades, fundador de l’Orfeó, de l’escola i del Centre d’Estudis Santjustencs, va publicar diversos treballs sobre la història de la localitat i sobre l’FNC, entre els quals podem destacar: “Jaume Martínez i Vendrell: Una vida per Catalunya” (1990),“Retalls, parlaments, articles i altres escrits” (1992) i “Aproximació a quaranta anys de vida local, 1939-1979” (1997), Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Va morir el 16 de setembre de 2001. Actualment hi ha uns premis de recerca jove, convocats pel Centre Comarcal del Baix Llobregat, que duen el seu nom.