Nascut a Barcelona el 24 de juny de 1916, quan tenia cinc anys la seva família es va traslladar a Lleida.

L’any 1933 va ingressar al grup cultural de la Joventut Republicana de Lleida i va participar als fets d’Octubre del 1934, en què va resultar ferit, i posteriorment va ser empresonat. Es va afiliar a Estat Català.

Va participar en la guerra del 1936-1939 formant part del cos d’intendència. A la fi del conflicte va ser reclòs als camps de concentració de Sant Cebrià i d’Agde. Es va incorporar a la resistència francesa enquadrat dins el réseau Alibi-Maurice, juntament amb altres companys de l’FNC.

El 1948 va tornar a Catalunya i va col·laborar en totes les activitats contràries al règim que es van dur a terme a les Terres de Ponent.

Va ser delegat de l’FNC a l’Assemblea de Catalunya de Ponent, a més de pertànyer al Consell Nacional del partit, que va arribar a presidir. Passava a Jaume Martínez informes sobre joves lleidatans que se sentien atrets per la idea d’integrar-se en un projecte armat.

El 1980 va ser candidat com a diputat a les eleccions en què l’FNC va presentar-se dins la coalició Nacionalistes d’Esquerra (NE), i dos anys més tard va ser-ho com a senador.

L’any 1990 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, i el 1995 la Paeria li va atorgar la Medalla d’Argent de la Ciutat de Lleida.

Va morir el 9 d’octubre de 1995 a Lleida, ciutat que el va recordar posant el seu nom a un dels seus carrers