Nascut a les Borges Blanques el 3 de novembre de 1904, estudià al Liceu Escolar de Lleida, on coincidí amb Josep i Miquel Badia i amb qui acabaria essent la seva esposa, Maria Feixa Quintana. 

A partir del 1920 entra en contacte amb militants de la Joventut Catalanista de les Borges Blanques, seguidors de Francesc Macià.

L’any 1922 es trasllada a Barcelona per estudiar enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers de la Universitat de Barcelona formant ja part dels escamots d’Estat Català.

Afiliat a Estat Català després dels assassinats de Miquel i Josep Badia, va ser-ne secretari general a partir de l’afer Rebertés a finals de novembre de 1936 i fins a ésser reclutat per anar al front, i alhora cap de redacció del Diari de Barcelona(1936-1937) i del Diari de Catalunya (1937-1939).

Exiliat a l’Estat francès, va ser membre fundador de l’FNC el 4 de maig de 1940 i va esdevenir secretari del seu aparell polític. Va retornar clandestinament a Catalunya, on va ser detingut diverses vegades, acusat de complot contra la seguretat de l’Estat, propaganda clandestina i francmaçoneria.

Durant la dècada dels setanta va representar l’FNC a la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, al Consell de Forces Polítiques de Catalunya (1975-1977) i a l’Assemblea de Catalunya (1971-1977)  Va abandonar el partit i el 1980 va ser elegit diputat pel PSC (PSC-PSOE) al Parlament de Catalunya, i reelegit el 1984.

Va morir a Barcelona el 26 de març de 1985.