Va néixer a Granollers l'any 1915.
A l'esclat de la Guerra Civil es va incorporar a les milícies d'Estat Català, ingressant al Batalló Pirinenc 1, a més d'esdevenir escolta personal del President Companys.
A la fi del conflicte es va exiliar a França acompanyant als seus pares. Entre 1939 i 1940 va ser delegat nacionalista català pels camps de concentració.

Es va traslladar a Londres, on va fundar el Casal Català, inaugurat el 25 de gener de 1942, on es va ajuda als refugiats catalans que arribaren. A més va organitzar un servei de correspondència amb els exiliats a França.

Va participar, juntament amb el seu pare Salvador, en l'organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili, celebrats a Westminster l'11 de setembre de 1947.
Va ser anomenat delegat del Front Nacional de Catalunya (FNC) a Gran Bretanya des de l'estiu de 1945 fins el 1980, publicant el butlletí Catalan News, en anglès i català.

El 1953 es va adherir a la Conferència Nacional Catalana, duta a terme a Mèxic de l'11 al 13 de setembre d'aquell mateix any.
L'any 1959 li van concedir el títol d'honor de l'Associació Catalana d'Invàlids de Guerra i també l'Ordre de Lleialtat a la República.

Tres anys més tard va participar en la fundació de l'Aliança Nacional Catalana a Anglaterra, col·laborant també amb el Consell Nacional Català.
El 1988 va morir a Londres.