Nascut a Barcelona el 13 de gener de 1892. Va ser farmacèutic i químic, i deixeble del filòsof i biòleg Ramon Turró.

El 1924 va ingressar a la Lliga Regionalista, any en que va fundar la Societat d'Estudis Militars (SEM) presidida per Nicolau dOlwer, que pretenia ensinistrar els joves en el maneig d'armament i en tàctiques militars.

El SEM va organitzar marxes i acampades on es practicaven exercicis militars, a més de pràctiques de tir real a les instal·lacions de Montjuïc o a la muntanya.

Va participar en els preparatius de l'acció a dur a terme a Prats de Molló, facilitant a Macià diversos organigrames.

Després de les detencions per l'anomenat Complot de Garraf, Baltà va suggerir la creació d'un Comitè Pro- Presos que va recollir fons pels empresonats i els seus familiars.

Baltà va ser detingut el 17 d'agost de 1925 de resultes de les tortures policials fetes a membres empresonats de Bandera Negra i d'una fuita d'aigua accidental al pis franc del SEM.

Durant la seva estada a la presó Baltà es va esforçar per mantenir la moral dels seus companys, els feia classes d'anglès i fins i tot va fabricar una ràdio que funcionava d'amagat dels carcellers. Després de 38 mesos a la presó i 63 dies incomunicat va ser alliberat coincidint amb el cinquè aniversari del cop d'estat de Primo de Rivera.

Es va exiliar a Perpinyà fins a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, quan va ser nomenat cap de la Guàrdia Cívica del President Macià.

El setembre de 1938 va marxar a Paris, i posteriorment a Bolívia, des d’on es traslladà definitivament a Cuba, on va dirigir els laboratoris farmacèutics OML Garcia i Cia de l'Havana, on exercí de delegat del FNC.

L'any 1961 va retornar a Catalunya, on va residir fins la seva mort el 20 de novembre de 1964 a Barcelona.