Josep Maria Xammar i Sala, nascut a Juneda el 1901, fou un polític independentista català, germà de Gabriel Xammar.

Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a l’Argentina, on va dirigir la publicació “la Nación Catalana”, després que en deixes la direcció Joan Comorera. Molt bon orador prengué part en molts actes públics, eren coneguts els seus Mori Espanya!

Havia estat membre de Bandera Negra i posteriorment líder del Partit Nacionalista Català (PNC).

El mes de juliol de 1936, quant el PNC es va incorporar a Estat Català, Xammar fou nomenat el número dos del partit per dessota el secretari general, Joan Torres i Picart .

Es va exiliar a l’estat francès el novembre de 1936, degut a la seva implicació en un complot d’Estat Català, per eliminar el president Lluís Companys, i retornar l’ordre a Catalunya.

Passarà de Tolosa de Llenguadoc cap a la República Dominicana i finalment a Mèxic el desembre de 1944, on continuà treballant a favor de la independència catalana des de la Unió dels Catalans Independentistes (UCI).

A través de la UCI serà qui redactarà la major part de l’opuscle “Cataluña acusa... un problema de derechointernacional” que sortirà publicat el gener de 1946 amb els adreces de contacte de Mèxic i de Santiago de Cuba.

Des de Mèxic estant, serà un dels delegats del Front Nacional de Catalunya, a aquest país, junt amb Josep Maria Murià i Marcel·lí Perelló.