Pèrit mecànic de professió.

Durant anys residí a Sud-Amèrica, on arribà a presidir el Comitè  Llibertat de Buenos Aires, retornant el 1932 a Catalunya.

Milità al Partit Nacionalista Català, i com a conseqüència dels precs dels seus companys de militància Lluís Salat, Josep M.Xammar i Marcel·lí Perelló entrà a la maçoneria l’any 1937, ja en plena Guerra Civil, utilitzant el nom simbòlic de Macià.

Retornarà a l’exili americà, a Sao Paulo, on exercirà com a delegat del Front Nacional de Catalunya, i on des d’allà s’adherirà al Consell Nacional Català junt amb Enric Frangioni, donant pas a la 1a conferència Nacional Catalana, que proclama que Catalunya és una nació i que reclama el dret de la Nació Catalana a regir els seus propis destins.