Va néixer a Buenos Aires, en el si d’una família que representava tots els angles del catalanisme a l’altre banda de l’atlàntic.

Un oncle avi seu fou fundador del Casal Català de la capital, el 1908; l’avi, fundador del quadre escènic; la mare, actriu durant més de cinquanta anys, i el pare, activista polític, Pere Seras Isern creà el periòdic “La Nación Catalana”, organitzant el viatgede Francesc Macià i Ventura Gassol per terres d’Amèrica, després dels fets de Prats de Moll 1928 i el seu judici posterior a París i exili a Bèlgica.

A partir de 1940, la fusió que es fa a Buenos Aires, entre les entitats Centre Català (creat el 1886) i el Casal Català, provocarà l’aparició del Casal de Catalunya. Aquesta darrera entitat, era un aiguabarreig on els separatistes catalans no es trobaven bé, cosa que provocà que sota el mestratge d’Hipòlit Nadal i Mallol i el grup que aglutinava la revista Ressorgiment, Fivaller Seras arriba a crear el Grup Joventut (abril de 1952) a la seu del que fins aleshores havia estat el “Comitè Llibertat”.

El Grup Joventut Catalana es proposava com a primer punt i fonamental la lluita, amb tots els mitjans que disposava, per assolir l’alliberament de la nació catalana del jou estranger. Junt amb en Fivaller, en formaren part la seva germana Núria, Francesc Pino, Josep i Ricard Marco, Mariuca Casanoves, Guillem Cristóbal i Eudald Vidal.

Ben aviat, el primer trimestre de 1953, ja publicaven “Afany” el portaveu del grup.Fivaller Seras representaria el Front Nacional de Catalunya (FNC) a l’Argentina, i com a tal contactava amb les delegacions d’altres països, sobretot amb la de París encapçalada per Manuel Viusà, que era qui li feia arribar els “Per Catalunya!” publicats per aquest últim.

També es constituïren com a subdelegació del “Consell Català”.

El 29 d'agost de 1956 ell mateix va empaperar Buenos Aires, amb uns cartells de propaganda del fet català sota les sigles del Front Nacional de Catalunya.

Va treballar en diversos fronts per mantenir viva la flama de la catalanitat, per damunt de distàncies i fronteres, des del contacte permanent amb tot un seguit d’independentistes arreu del món. Va promoure iniciatives com la publicació d’un mapa del Països Catalans elaborat per Antoni Cardona i Roca, la creació d’un esbart dansaire que portava el nom de Ramon Mas, un aplec de la sardana que cada any es feia als boscos de Palermo presidit per uns grans mapa dels Països Catalans i una estelada, un grup de titelles, el lliurament del premi “Andreu Xandri”, la col·laboració amb els jocs florals realitzats a Buenos Aires el 1960, etc.

Del 7 al 14 de febrer de 1959 ja organitzaven la 1a Assemblea Independentista de la Joventut, , reiterant les seves adhesions al FNC, al Consell Nacional Català i a Resistència Catalana.

De resultes de tot aquest esforç, comandat per Fivaller Seras, n’aparegué el 1966 l’Obra Cultural Catalana, amb la mateixa embranzida i objectius.

A part de totes aquestes feines patriòtiques, regentà la llibreria d’Artagnan a Buenos Aires, punt de trobada dels catalans arribats a aquell país.

El 2 de desembre de 2009 va ser homenatjat per la seva tasca, la insígnia del Centenari de l’Estelada al Museu d’Història de Catalunya.